Després d’haver endreçat una mica el nou piset, i tot que encara queden alguns detallets, a partir d’ara només actualitzaré el bloc de wordpress. Ja estan disponibles tots els apunts de l’any 2008, i progressivament aniré posant la resta d’apunts durant aquestes vacances. També he restablert ja la barra de video amb noves actualitzacions.
Em trobareu a
A aquestes hores parlar de la davallada d’Esquerra sembla que ja
siga una cosa del passat, però els problemes amb el servidor de l’antic
bloc, i el fet que em costara fer-me a la idea que calia començar a fer
les maletes cap ací em fa retardar l’anàlisi fins ara. Fa una estoneta
estava veient el Polònia on feien un gag sobre l’spot electoral
d’Esquerra que deia “falten 30 segons menys perquè Puigcercós siga el
nou president d’Esquerra”. No sé sap a hores d’ara com acabarà tot
plegat però sí que és un reflex que sense dubte el 9 de març suposarà
un canvi per a Esquerra tal i com la coneixem ara. Cap on?això ja
quedarà per al congrés que es convocarà al juny.
Abans de tot això caldrà fer una petita anàlisi dels resultats
electorals que ja han suggerit ,fins i tot als més graciosos algun
acudit sobre Esquerra, que val a dir també que està ben trobat. La
pèrdua de 280.000 vots no és cap bon resultat. També és cert que tota
la pèrdua de vot no està relacionada amb la política que Esquerra ha
fet o ha deixat de fer durant els darrers quatre anys. La polarització
de la campanya en dos pols i la por al PP, ha provocat una pujada de
l’anomenat vot útil (o vot del mal menor millor dit) que ha anat a
parar al PSC. Vull creure que aquest votant que ens va fer confiança a
les eleccions del 2004 i ara ha votat PSC per por a allò de “si tu no
hi vas ells tornen” (que s’ha de reconèixer que és un gran slogan) no
correspon al votant “mosquejat” amb el pacte del Govern d’Entesa amb el
PSC (em tem però, que hi ha més d’un i de dos que responen a aquesta
descripció).
Un de les bones notícies dels mals resultats (sí, hi ha) és que es
confirma que Esquerra fa frontera electoral amb altres partits
d’esquerres. Un bon senyal en el sentit que ens deixa camp per a còrrer
i per mirar de convèncer aquesta gent que la millor manera d’aplicar
polítiques d’esquerres serà amb un estat propi i anar avançant cap a la
posició d’esquerra majoritària que ens permeta de trencar un empat
crònic al qual ens portaria de pet un pacte amb CIU (us sona euskadi?).
La mala notícia és que ens fa més permeables a aquestes onades de por
que acaben per fer passar un bon nombre de vots pretesament
independentistes a engrosar les fileres del PSOE. També és cert que en
el moment que Esquerra va assolir aquells 8 diputats del 14 de març de
2004, tenien moltissimes vots “prestats” en tant que en aquell moment
de linxament sense pal.liatius contra Esquerra el “si tu no vas ells
tornen” apel.lava al vot independentista.
Dibuixades les causes exògenes a Esquerra és innegable que hi ha
molta part del vot perdut d’Esquerra que ha quedat en l’abstenció. En
aquest punt sí que la tasca feta i no feta esdevé responsable de no
haver mogut als votants fins a les urnes. Potser no hem trasmés la
necessitat de participar en unes eleccions què “no són nostres” en tant
que eleccions espanyoles. Curiós argument quan totes i cadascuna de les
conteses electorals que es celebren estan convocades per un organisme
espanyol i no precissament per la Unesco. I és cert que no tothom ha
acceptat el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC i alguns dubtes que
hem mostrat durant el que portem de legislatura.
Siga quina siga la causa, el procés d’autocrítica, enmig de tothom
que guanya la nit electoral, ha començat des de l’endemà i els primers
moviments es succeixen amb al dimissió de Joan Puigcercós de la
Conselleria de Governació per dedicar-se de ple al partit. Passe el que
passe al mes de juny al Congrés d’Esquerra, és ben clar que estem
davant un canvi de solstici, ara que venen falles, o bé d’etapa per
fer-ho més senzill. Un nou salt perquè Esquerra esdevinga percusora de
la majoria social que ens portarà a la independència dels Països
Catalans.
A aquestes hores parlar de la davallada d’Esquerra sembla que ja
siga una cosa del passat, però els problemes amb el servidor de l’antic
bloc, i el fet que em costara fer-me a la idea que calia començar a fer
les maletes cap ací em fa retardar l’anàlisi fins ara. Fa una estoneta
estava veient el Polònia on feien un gag sobre l’spot electoral
d’Esquerra que deia “falten 30 segons menys perquè Puigcercós siga el
nou president d’Esquerra”. No sé sap a hores d’ara com acabarà tot
plegat però sí que és un reflex que sense dubte el 9 de març suposarà
un canvi per a Esquerra tal i com la coneixem ara. Cap on?això ja
quedarà per al congrés que es convocarà al juny.
Abans de tot això caldrà fer una petita anàlisi dels resultats
electorals que ja han suggerit ,fins i tot als més graciosos algun
acudit sobre Esquerra, que val a dir també que està ben trobat. La
pèrdua de 280.000 vots no és cap bon resultat. També és cert que tota
la pèrdua de vot no està relacionada amb la política que Esquerra ha
fet o ha deixat de fer durant els darrers quatre anys. La polarització
de la campanya en dos pols i la por al PP, ha provocat una pujada de
l’anomenat vot útil (o vot del mal menor millor dit) que ha anat a
parar al PSC. Vull creure que aquest votant que ens va fer confiança a
les eleccions del 2004 i ara ha votat PSC per por a allò de “si tu no
hi vas ells tornen” (que s’ha de reconèixer que és un gran slogan) no
correspon al votant “mosquejat” amb el pacte del Govern d’Entesa amb el
PSC (em tem però, que hi ha més d’un i de dos que responen a aquesta
descripció).
Un de les bones notícies dels mals resultats (sí, hi ha) és que es
confirma que Esquerra fa frontera electoral amb altres partits
d’esquerres. Un bon senyal en el sentit que ens deixa camp per a còrrer
i per mirar de convèncer aquesta gent que la millor manera d’aplicar
polítiques d’esquerres serà amb un estat propi i anar avançant cap a la
posició d’esquerra majoritària que ens permeta de trencar un empat
crònic al qual ens portaria de pet un pacte amb CIU (us sona euskadi?).
La mala notícia és que ens fa més permeables a aquestes onades de por
que acaben per fer passar un bon nombre de vots pretesament
independentistes a engrosar les fileres del PSOE. També és cert que en
el moment que Esquerra va assolir aquells 8 diputats del 14 de març de
2004, tenien moltissimes vots “prestats” en tant que en aquell moment
de linxament sense pal.liatius contra Esquerra el “si tu no vas ells
tornen” apel.lava al vot independentista.
Dibuixades les causes exògenes a Esquerra és innegable que hi ha
molta part del vot perdut d’Esquerra que ha quedat en l’abstenció. En
aquest punt sí que la tasca feta i no feta esdevé responsable de no
haver mogut als votants fins a les urnes. Potser no hem trasmés la
necessitat de participar en unes eleccions què “no són nostres” en tant
que eleccions espanyoles. Curiós argument quan totes i cadascuna de les
conteses electorals que es celebren estan convocades per un organisme
espanyol i no precissament per la Unesco. I és cert que no tothom ha
acceptat el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC i alguns dubtes que
hem mostrat durant el que portem de legislatura.
Siga quina siga la causa, el procés d’autocrítica, enmig de tothom
que guanya la nit electoral, ha començat des de l’endemà i els primers
moviments es succeixen amb al dimissió de Joan Puigcercós de la
Conselleria de Governació per dedicar-se de ple al partit. Passe el que
passe al mes de juny al Congrés d’Esquerra, és ben clar que estem
davant un canvi de solstici, ara que venen falles, o bé d’etapa per
fer-ho més senzill. Un nou salt perquè Esquerra esdevinga percusora de
la majoria social que ens portarà a la independència dels Països
Catalans.
Us done la benvinguda a aquest nou piset amb noves colors a la paret
però la mateixa mala llet, o reflexió que sempre. No és més que un
canvi obligat per les circumstàncies. El món gira molt de pressa i cal
anar posant-hi post-its cibernètics per no oblidar res. De primeres
perquè us aneu acomodant a l’espai us he obert la nova secció “qui
sóc?” una de les principals novetats on he fixat 4 coordenades sobre
qui sóc.
em trobareu a
[@more@]
[@more@]
Aquest matí tenia a la bústia el "kit del no votante" del PSOE. Només l'he rebut jo a casa per tant és un enviament de publicitat adreçat al nou votant. T'encoratja a tirar el flyer on no hi ha cap mena de proposta al fem. Per una vegada faré cas.
En aquesta recta final de campanya, l'abstenció ha centrat el debat polític arran de les declaracions del cap de comunicació del PP on descobreix que esperonen l'abstenció per evitar la victòria socialista. No em sorprén perquè es veu que les seues polítiques ultres només han servit per consolidar un espai del seu electorat però no per accedir a nous votants i així és realment dificil assolir una majoria. Per altre costat una participació de més del 70 o 75% dels votants abocaria a una majoria absoluta del PSOE. Mal negoci també
El PP, l'extrema dreta, i alguns col.lectius independentistes demanen l'abstenció per al proper 9 de març. Tot i que respecte qualsevol opció de vot, com no podia ser d'una altra manera, no ho entenc. Cas a part hi ha el cas d'ANB i el PCTV que demanen l'abstenció per obligació després de la seua il.legalització preventiva basada en no sé sap ben bé el què i que atempta d'una manera clara contra persones que no han comés cap mena de delicte.
És cert que unes eleccions espanyoles, són això, espanyoles i per tant es fàcil caure en allò de "què hi anem a fer a Madrid?".Primer haurem de decidir quines eleccions són espanyoles i quines no, perquè de moment (i els independentistes ja treballem perquè això canvie) estan totes i cadascuna regides per l'ordenament legal espanyol i en el cas europeu directament tries diputats de l'Estat Espanyol en circumscripció única.
Em costa d'entendre que un independentista faça campanya per l'abstenció quan hi ha grups independentistes (dubte que hi haja algú més independentista que ells) que malden i pateixen pressó per voler participar en unes eleccions que els d'aquí, dels Països Catalans rebutgen perquè no els són pròpies, i acaben per augmentar les majoria espanyoles que actuen contra els ciutadans i ciutadanes dels PPCC.
És cert que anar a Madrid fa mandra i que els independentistes hem s'aspirar a anar per no tornar-hi mai més a no ser que ens agrade fer turisme a l'estranger. Mentre això no passa a Madrid se'ns hi ha perdut tot, i encara hem recuperat poca cosa.
[@more@]
ps: el bloc el tinc una mica penjat, ho reconec. El twitter sí que va al dia
[@more@]
[@more@]
