La política de les persones

 

 
 
Diumenge a la vesprada. Arribe a casa després de l'últim acte de la setmana a Simat de la Valldigna. Després d'una estona sona el telèfon,i a l'altre costat de la línia una tia-àvia busca confirmar que seré candidata d'Esquerra Republicana al Congrés per València. Ho ha comentat entre la família i un segon familiar confirma el seu vot republicà. El vot familiar es mobilitza. Fins a l'arribada de la petita Maria fa quasi 5 anys, sempre he estat la petita (val a dir que li cedesc el lloc encantada) i encara sobta que treballe per una opció política i que formaré part de la candidatura d'Esquerra al Congrés dels Diputats que veuen de lluny i des de la tele.
 
Cada vegada que faig una escapada al poble del meu pare, a Llíria al Camp de Túria i visite a la tieta em trobe amb al mateixa pregunta: Guanyarem? Inevitablement sempre somric. Més de 75 anys i encara busca guanyar. Avui em comenta que ha vist la plaça de bous de València a vessar pel míting del PSOE. És cert que la imatge és molt impactant i que em recorda a algun dels 25 d'Abril a què anava abans de la prohibició d'usar el recinte. 
 
Després de desitjar-me bona campanya i deixar-me caure l'altra afirmació inevitable "a veure si véns a Llíria prompte", m'asola una reflexió gens supèrflua sobre les campanyes i la política en general. Sempre he dit que la part que més m'agrada de participar de la tasca d'un partit com Esquerra és viatjar pel territori i conèixer a la gent. De fet acumule ja durant aquesta campanya uns grapat de centenars de kilòmetres i he visitat un bon nombre de llocs i els que encara queden fins al dia 8 de març, però també és cert que una imatge com la de la Plaça de Bous impacta encara que darrere no hi haja res i només siga cartró pedra per plenar portades.
 
És cert que de moment és una opció obligada pel boicot total dels mitjans, però però en tot cas cal mantenir aquell caire de proximitat per no caure en la desconnexió de de la realitat, i mantenir-la en el temps fora de períodes electorals (si es que les campanyes s'acaben en algun moment). És llavors quan s'acaben regalant xecs a tort i a dret i provocant desafecció política en la societat. Sense el contacte permanent amb la gent perd bastant sentit la feina que fas si no repercuteix d'una manera clara en les necessitats de les comarques. Aquesta feina de proximitat no va lligada al tamany del partit sinó a la concepció de la seua funció en la societat.
 
No tenen gaire sentit les grans festasses de milers de persones, si no pots posar cares i ulls i gent i somriures a cada passa endavant. Construir una majoria social per a un referèndum és una tasca extremadament complicada, però gairebé impossible sense acudir a la gent. Es poden cometre errades i ens entrebancarem més d'una vegada com a bons humans en la mateixa pedra, però també es cert que ens alçarem sabent cap a on continuar caminant.

[@more@]



Quant a valencianna86

independentista a València. Sorprés? Tranquil, no seràs el primer. En el millor dels casos, ho comprendràs, o fins i tot serem companys de batalla. Si no és així, tranquil, no mossegue ningú, supose que deu ser el meu tarannà o que a ningú li agrada maltractar, quan al teu voltant hi ha tant d\'odi contra els teus...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.