L\'Espurna del Sud

Canvi definitiu a wordpress (almenys de moment)

valencianna86 — Sat, 15 Mar 2008 02:04:30 +0000

Després d’haver endreçat una mica el nou piset, i tot que encara queden alguns detallets, a partir d’ara només actualitzaré el bloc de wordpress. Ja estan disponibles tots els apunts de l’any 2008, i progressivament aniré posant la resta d’apunts durant aquestes vacances. També he restablert ja la barra de video amb noves actualitzacions.

Em trobareu a

http://valencianna.wordpress.com

Solstici electoral

valencianna86 — Fri, 14 Mar 2008 00:28:32 +0000

A aquestes hores parlar de la davallada d’Esquerra sembla que ja
siga una cosa del passat, però els problemes amb el servidor de l’antic
bloc, i el fet que em costara fer-me a la idea que calia començar a fer
les maletes cap ací em fa retardar l’anàlisi fins ara. Fa una estoneta
estava veient el Polònia on feien un gag sobre l’spot electoral
d’Esquerra que deia “falten 30 segons menys perquè Puigcercós siga el
nou president d’Esquerra”. No sé sap a hores d’ara com acabarà tot
plegat però sí que és un reflex que sense dubte el 9 de març suposarà
un canvi per a Esquerra tal i com la coneixem ara. Cap on?això ja
quedarà per al congrés que es convocarà al juny.

Abans de tot això caldrà fer una petita anàlisi dels resultats
electorals que ja han suggerit ,fins i tot als més graciosos algun
acudit sobre Esquerra, que val a dir també que està ben trobat. La
pèrdua de 280.000 vots no és cap bon resultat. També és cert que tota
la pèrdua de vot no està relacionada amb la política que Esquerra ha
fet o ha deixat de fer durant els darrers quatre anys. La polarització
de la campanya en dos pols i la por al PP, ha provocat una pujada de
l’anomenat vot útil (o vot del mal menor millor dit) que ha anat a
parar al PSC. Vull creure que aquest votant que ens va fer confiança a
les eleccions del 2004 i ara ha votat PSC per por a allò de “si tu no
hi vas ells tornen” (que s’ha de reconèixer que és un gran slogan) no
correspon al votant “mosquejat” amb el pacte del Govern d’Entesa amb el
PSC (em tem però, que hi ha més d’un i de dos que responen a aquesta
descripció).

Un de les bones notícies dels mals resultats (sí, hi ha) és que es
confirma que Esquerra fa frontera electoral amb altres partits
d’esquerres. Un bon senyal en el sentit que ens deixa camp per a còrrer
i per mirar de convèncer aquesta gent que la millor manera d’aplicar
polítiques d’esquerres serà amb un estat propi i anar avançant cap a la
posició d’esquerra majoritària que ens permeta de trencar un empat
crònic al qual ens portaria de pet un pacte amb CIU (us sona euskadi?).
La mala notícia és que ens fa més permeables a aquestes onades de por
que acaben per fer passar un bon nombre de vots pretesament
independentistes a engrosar les fileres del PSOE. També és cert que en
el moment que Esquerra va assolir aquells 8 diputats del 14 de març de
2004, tenien moltissimes vots “prestats” en tant que en aquell moment
de linxament sense pal.liatius contra Esquerra el “si tu no vas ells
tornen” apel.lava al vot independentista.

Dibuixades les causes exògenes a Esquerra és innegable que hi ha
molta part del vot perdut d’Esquerra que ha quedat en l’abstenció. En
aquest punt sí que la tasca feta i no feta esdevé responsable de no
haver mogut als votants fins a les urnes. Potser no hem trasmés la
necessitat de participar en unes eleccions què “no són nostres” en tant
que eleccions espanyoles. Curiós argument quan totes i cadascuna de les
conteses electorals que es celebren estan convocades per un organisme
espanyol i no precissament per la Unesco. I és cert que no tothom ha
acceptat el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC i alguns dubtes que
hem mostrat durant el que portem de legislatura.

Siga quina siga la causa, el procés d’autocrítica, enmig de tothom
que guanya la nit electoral, ha començat des de l’endemà i els primers
moviments es succeixen amb al dimissió de Joan Puigcercós de la
Conselleria de Governació per dedicar-se de ple al partit. Passe el que
passe al mes de juny al Congrés d’Esquerra, és ben clar que estem
davant un canvi de solstici, ara que venen falles, o bé d’etapa per
fer-ho més senzill. Un nou salt perquè Esquerra esdevinga percusora de
la majoria social que ens portarà a la independència dels Països
Catalans.

Solstici electoral

valencianna86 — Fri, 14 Mar 2008 00:28:08 +0000

ara també a http://valencianna.wordpress.com

valencianna86 — Thu, 13 Mar 2008 22:47:07 +0000

Tothom parla que ara a Esquerra hi haurà canvis. Supose que serà
cert, però abans que tot això arribe, he començat aquesta temporada
post “clatellada electoral” amb petits canvis en la meua connexió al
món. Després de la fallada continua del bloc a bloc.cat he optat per
aquest canvi a wordpress.com. Durant un temps els miraré de fer compatibles
afegint les actualitzacions també allà, fins que almenys acabe de fer
els ajustos de disseny que calen a aquesta nova plantilla i afegir els
elements multimèdia fins que aquest nou espai oferisca més o menys les
mateixes possibilitats o fins i tot alguns de de nova per als usuaris.
A més, per si el canvi encara era complicat després de quasi dos anys
d’actualitzar el bloc, ara ho faig des d’un Mac després que el PC
portàtil que m’havien regalat després de superar la selectivitat no
aguantara per més temps el ritme infernal de la campanya electoral i
defallira en l’intent. En pau descanse.

Us done la benvinguda a aquest nou piset amb noves colors a la paret
però la mateixa mala llet, o reflexió que sempre. No és més que un
canvi obligat per les circumstàncies. El món gira molt de pressa i cal
anar posant-hi post-its cibernètics per no oblidar res. De primeres
perquè us aneu acomodant a l’espai us he obert la nova secció “qui
sóc?” una de les principals novetats on he fixat 4 coordenades sobre
qui sóc.

em trobareu a

http://valencianna.wordpress.com

Aturada en sec

valencianna86 — Fri, 07 Mar 2008 16:20:19 +0000

Mire de reüll el 3.24. Fa unes hores han assassinat un ex-regidor i militant del PSE a Mondragon (Euskal Herria). Tot just aquest matí encara feiem campanya al Mercat de Benimaclet a València, en contacte permanent amb els valencians i valencianes. La campanya ha fet una aturada brusca i sobtada d'aquelles que la frenada acaba per mal al cos.

Sóc absolutament incapaç d'entendre com algú és capaç de matar a una persona, i menys encara quan ho fa per l'esquena i per un suposat ideal. No entenc com algú pretén ser lliure coartant la llibertat d'un altre, amb la única voluntat de condicionar un resultat electoral.

Tampoc sóc capaç d'entendre com els qui tenen una oportunitat de buscar una eixida negociada cap a la pau no fan mans i mànigues per a aconseguir-ho, i a més penalitzen el diàleg tal i com va passar fa tot just 4 anys amb el President d'Esquerra. Tampoc no entenc com pot ser que un partit d'esquerres faça unes declaracions pràcticament pastades a les d'un partit de dretes i acabe anar a remolc del seu discurs.

La Pau a Euskadi, no és impossible ni improbable. Tot i els pals a les rodes, cal seguir cercant un procés de pau. Evidentment això no passa per empressonar l'expressió política d'una part de l'independentisme basc quan s'acaba penalitzant persones que no han comés cap delicte. Tampoc passa és clar per la coacció i l'amenaça. Mentre això seguisca així, patirà massa gent. Assassinats, il.legalitzacions, tortures, amenaces, escortes..És un preu massa car.

[@more@]

Aturada en sec

valencianna86 — Fri, 07 Mar 2008 16:20:18 +0000

[@more@]

Abstenció. Per què?

valencianna86 — Sat, 01 Mar 2008 22:30:04 +0000

Aquest matí tenia a la bústia el "kit del no votante" del PSOE. Només l'he rebut jo a casa per tant és un enviament de publicitat adreçat al nou votant. T'encoratja a tirar el flyer on no hi ha cap mena de proposta al fem. Per una vegada faré cas.

En aquesta recta final de campanya, l'abstenció ha centrat el debat polític arran de les declaracions del cap de comunicació del PP on descobreix que esperonen l'abstenció per evitar la victòria socialista. No em sorprén perquè es veu que les seues polítiques ultres només han servit per consolidar un espai del seu electorat però no per accedir a nous votants i així és realment dificil assolir una majoria. Per altre costat una participació de més del 70 o 75% dels votants abocaria a una majoria absoluta del PSOE. Mal negoci també

El PP, l'extrema dreta, i alguns col.lectius independentistes demanen l'abstenció per al proper 9 de març. Tot i que respecte qualsevol opció de vot, com no podia ser d'una altra manera, no ho entenc. Cas a part hi ha el cas d'ANB i el PCTV que demanen l'abstenció per obligació després de la seua il.legalització preventiva basada en no sé sap ben bé el què i que atempta d'una manera clara contra persones que no han comés cap mena de delicte.

És cert que unes eleccions espanyoles, són això, espanyoles i per tant es fàcil caure en allò de "què hi anem a fer a Madrid?".Primer haurem de decidir quines eleccions són espanyoles i quines no, perquè de moment (i els independentistes ja treballem perquè això canvie) estan totes i cadascuna regides per l'ordenament legal espanyol i en el cas europeu directament tries diputats de l'Estat Espanyol en circumscripció única.

Em costa d'entendre que un independentista faça campanya per l'abstenció quan hi ha grups independentistes (dubte que hi haja algú més independentista que ells) que malden i pateixen pressó per voler participar en unes eleccions que els d'aquí, dels Països Catalans rebutgen perquè no els són pròpies, i acaben per augmentar les majoria espanyoles que actuen contra els ciutadans i ciutadanes dels PPCC.

És cert que anar a Madrid fa mandra i que els independentistes hem s'aspirar a anar per no tornar-hi mai més a no ser que ens agrade fer turisme a l'estranger. Mentre això no passa a Madrid se'ns hi ha perdut tot, i encara hem recuperat poca cosa.

[@more@]

Reus, Simat, Pego, Sagunt, Benidorm, València, Gandia…

valencianna86 — Sat, 01 Mar 2008 15:54:31 +0000

Ja feia alguns dies que no actualitzava aquest bloc. Queden molt poquets dies per a les Eleccions Generals i el volum de feina és considerable. L'altre dia parlava de la política de proximitat, i aquesta setmana val a dir que he fet un curs pràctic que no m'ha fet res més que confirmar el que vaig escriure en la última blocada. Dissabte passat em vaig acostar a Reus (Baix Camp), a la III Calçotada independentista de les JERC. Val a dir que he estat els 3 anys i hi he estat com a casa i ja és una referència en el calendari de l'organització. Aquest any a més, ha coincidit amb l'acte central de les JERC per a la campanya electoral i hi vaig intervenir a l'acte polític com a cap de llista de les JERPV per València. Primer míting fora de les Comarques valencianes, però com sempre, com a casa.

Diumenge de matí, amb el temps justet per descansar, cap a Simat de la Valldigna a la Safor, on vam fer una passejada pel monestir de Santa Maria de la Valldigna i un acte polític a la Casa de la Cultura,acompanyats de la Marina Llansana, portaveu d'Esquerra i diputada al Parlament de Catalunya. El monestir val a dir que està considerat pel nou Estatut Valencià segons l'article 57 com a "temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià" (el que no deixa clar sí que indistintament de la confesió de cadascun dels valencians). No té res a veure aquest misticisme, però, en què l'acte estiguera cobert per la televisió pública dels valencians, Canal 9 (podreu trobar el video ací) sinó que és compliment de la junta electoral que ens atorga 1 minut d'informació per a tota la campanya. No els hem tornat a veure…continua el boicot.

Dilluns, cap a la Marina. De camí mostres de l'agressió bestial que pateix el territori a la Marina, amb l'esperança que l'aprovació de la llei del sól ature la barbàrie. La necessitat del certificat de suficiència hídrica i l'obligació de la reserva del 30% del sól per a VPO ha tret les ganes o la intenció d'especular a moltes desenes d'especuladors. A Pego, primer acte d'una secció local nascuda la vespra de la nit de Nadal del 2007. Comencen fort, i apostant per un nou model de poble, que entre Carlos Pasqual (a la pressó descanse) i el tripartit (urbanització de la Penya-roja dixit) han posar al límit.

Al centre cívic del Port de Sagunt, dimarts, havia alguna cosa diferent. Molta gent a l'acte disposats a no deixar-se prendre's el pél pel vot útil. Com es pot votar a algú perquè no mane un altre, sabent que ni farà el que tu necessites ni com tu necessites. Comença a entreveure's que es trenca la paret i que els prejudicis cap a l'independentisme cauen. En aquella sala hi havia un bon grapat de gent castellanoparlant que desacomplexadament feien un pas cap endavant.

El final de la setmana ha sigut bastant mogudet. Dijous, ens van impedir de fer l'acte polític previst a Silla per a la campanya electoral. Uns individus, membre d'e2000 van colapsar l'entrada increpant els assistents i van impedir que l'acte es desenvolupara amb total normalitat. El més greu de tot plegat és que en l'aldarull hi havia el regidor que la formació feixista té al poble. De tota manera fan tard, la batalla per la normalitat d'Esquerra al País Valencià està guanyada i ho veiem cada dia en actes, i passejades pels mercats.

ps: el bloc el tinc una mica penjat, ho reconec. El twitter sí que va al dia

[@more@]

l’evolució imparable

valencianna86 — Mon, 25 Feb 2008 01:10:57 +0000

[@more@]

La política de les persones

valencianna86 — Mon, 25 Feb 2008 01:04:23 +0000

Diumenge a la vesprada. Arribe a casa després de l'últim acte de la setmana a Simat de la Valldigna. Després d'una estona sona el telèfon,i a l'altre costat de la línia una tia-àvia busca confirmar que seré candidata d'Esquerra Republicana al Congrés per València. Ho ha comentat entre la família i un segon familiar confirma el seu vot republicà. El vot familiar es mobilitza. Fins a l'arribada de la petita Maria fa quasi 5 anys, sempre he estat la petita (val a dir que li cedesc el lloc encantada) i encara sobta que treballe per una opció política i que formaré part de la candidatura d'Esquerra al Congrés dels Diputats que veuen de lluny i des de la tele.

Cada vegada que faig una escapada al poble del meu pare, a Llíria al Camp de Túria i visite a la tieta em trobe amb al mateixa pregunta: Guanyarem? Inevitablement sempre somric. Més de 75 anys i encara busca guanyar. Avui em comenta que ha vist la plaça de bous de València a vessar pel míting del PSOE. És cert que la imatge és molt impactant i que em recorda a algun dels 25 d'Abril a què anava abans de la prohibició d'usar el recinte.

Després de desitjar-me bona campanya i deixar-me caure l'altra afirmació inevitable "a veure si véns a Llíria prompte", m'asola una reflexió gens supèrflua sobre les campanyes i la política en general. Sempre he dit que la part que més m'agrada de participar de la tasca d'un partit com Esquerra és viatjar pel territori i conèixer a la gent. De fet acumule ja durant aquesta campanya uns grapat de centenars de kilòmetres i he visitat un bon nombre de llocs i els que encara queden fins al dia 8 de març, però també és cert que una imatge com la de la Plaça de Bous impacta encara que darrere no hi haja res i només siga cartró pedra per plenar portades.

És cert que de moment és una opció obligada pel boicot total dels mitjans, però però en tot cas cal mantenir aquell caire de proximitat per no caure en la desconnexió de de la realitat, i mantenir-la en el temps fora de períodes electorals (si es que les campanyes s'acaben en algun moment). És llavors quan s'acaben regalant xecs a tort i a dret i provocant desafecció política en la societat. Sense el contacte permanent amb la gent perd bastant sentit la feina que fas si no repercuteix d'una manera clara en les necessitats de les comarques. Aquesta feina de proximitat no va lligada al tamany del partit sinó a la concepció de la seua funció en la societat.

No tenen gaire sentit les grans festasses de milers de persones, si no pots posar cares i ulls i gent i somriures a cada passa endavant. Construir una majoria social per a un referèndum és una tasca extremadament complicada, però gairebé impossible sense acudir a la gent. Es poden cometre errades i ens entrebancarem més d'una vegada com a bons humans en la mateixa pedra, però també es cert que ens alçarem sabent cap a on continuar caminant.

[@more@]