De pors i renúncies II (de trens que s’avarien)

 
 

 
Fa pocs dies que el TGV ha arribat a Barcelona no sense un bon pilot de retards,problemes i maldecaps. Ara el primer repte serà que els seus passatgers puguen agafar el tren a hora donats els retards persistents en la xarxa de rodalies que encara arrossega les mateixen deficiències estructurals de sempre. Any rere any les inversions que ara es venen com el gran esforç inversor del govern espanyol i que només suposen el compliment de la llei, queden sense executar.
 
Al País Valencià els trens de rodalies tenen una freqüència en hora punta de mitja hora. No és el pitjor que passa. De fet encara hi dues línies de rodalies que no coneixen el que és la línia elèctrica i encara ara, 21 de febrer de 2008 funcionen amb gasoil. Són les línies que van cap a Caudiel i la que funciona fins a Quart de Poblet. Tot i això les insistents demandes pressupostàries continuen sense acomplir-se.
 
La dèria pel tren no és gratuita. Si volem defugir d'un model de saturació viària és absolutament imprescindible teixir una xarxa de ferrocarril eficient i ben estructurada que connecte els punts clau del País Valencià. Aquí tenim les línies de tren entre Xàtiva i Alcoi i entre Gandia i Dénia absolutament claus per a l'estructuració dels eixos demogràfics i industrials del país com són les comarques centrals. No pot ser que encara entre Xàtiva i Alcoi dos punts claus de les comarques valencianes estiguen connectades per 4 trens diaris i un traçat de via única sense manteniment que provoca continues avaries i col.lapses de la zona del traçat.
 
Connectar el País Valencià, és clau per a l'articulació dels Països Catalans. Avui i ara encara hi ha un tram de 10 kilòmetres de via entre Castelló i Tarragona que és de via única i que suposa un coll d'ampolla per a la connexió dels diversos territoris de casa nostra i casa nostra amb el món. A més no és tolerable que per arribar a Europa s'haja de passar per Madrid. És irracional que per anar de València a Barcelona la ruta de TGV siga València, Madrid, Saragossa, Lleida,Tarragona, Barcelona sense un enllaç que articule tota la nostra xarxa comercial amb Europa i el món que al cap i a la fi és on es juga la nostra partida i el nostre futur que desembocairremeiablement en la consecució d'un Estat propi.
 
Mentre la majoria social que ens porte cap a la Independència es vaja construint, és més necessari que mai tenir un grup parlamentari fort a Madrid que vetlle per totes aquestes necesstats. Descolapsar i alliberar de peatges la prehistòrica AP-7 també té a hores d'ara caràcter d'urgència davant el colapse de les nostres infraestructures. Tampoc costa tant executar partides aprovades a costa d'un superàvit assolit contra els nostres interessos.

[@more@]



1 comentari

De pors i renúncies II (de trens que s’avarien)

 
 

 
Fa pocs dies que el TGV ha arribat a Barcelona no sense un bon pilot de retards,problemes i maldecaps. Ara el primer repte serà que els seus passatgers puguen agafar el tren a hora donats els retards persistents en la xarxa de rodalies que encara arrossega les mateixen deficiències estructurals de sempre. Any rere any les inversions que ara es venen com el gran esforç inversor del govern espanyol i que només suposen el compliment de la llei, queden sense executar.
 
Al País Valencià els trens de rodalies tenen una freqüència en hora punta de mitja hora. No és el pitjor que passa. De fet encara hi dues línies de rodalies que no coneixen el que és la línia elèctrica i encara ara, 21 de febrer de 2008 funcionen amb gasoil. Són les línies que van cap a Caudiel i la que funciona fins a Quart de Poblet. Tot i això les insistents demandes pressupostàries continuen sense acomplir-se.
 
La dèria pel tren no és gratuita. Si volem defugir d'un model de saturació viària és absolutament imprescindible teixir una xarxa de ferrocarril eficient i ben estructurada que connecte els punts clau del País Valencià. Aquí tenim les línies de tren entre Xàtiva i Alcoi i entre Gandia i Dénia absolutament claus per a l'estructuració dels eixos demogràfics i industrials del país com són les comarques centrals. No pot ser que encara entre Xàtiva i Alcoi dos punts claus de les comarques valencianes estiguen connectades per 4 trens diaris i un traçat de via única sense manteniment que provoca continues avaries i col.lapses de la zona del traçat.
 
Connectar el País Valencià, és clau per a l'articulació dels Països Catalans. Avui i ara encara hi ha un tram de 10 kilòmetres de via entre Castelló i Tarragona que és de via única i que suposa un coll d'ampolla per a la connexió dels diversos territoris de casa nostra i casa nostra amb el món. A més no és tolerable que per arribar a Europa s'haja de passar per Madrid. És irracional que per anar de València a Barcelona la ruta de TGV siga València, Madrid, Saragossa, Lleida,Tarragona, Barcelona sense un enllaç que articule tota la nostra xarxa comercial amb Europa i el món que al cap i a la fi és on es juga la nostra partida i el nostre futur que desembocairremeiablement en la consecució d'un Estat propi.
 
Mentre la majoria social que ens porte cap a la Independència es vaja construint, és més necessari que mai tenir un grup parlamentari fort a Madrid que vetlle per totes aquestes necesstats. Descolapsar i alliberar de peatges la prehistòrica AP-7 també té a hores d'ara caràcter d'urgència davant el colapse de les nostres infraestructures. Tampoc costa tant executar partides aprovades a costa d'un superàvit assolit contra els nostres interessos.

[@more@]



Comentaris tancats a De pors i renúncies II (de trens que s’avarien)

Una mica d’humor abans de començar la campanya

 Us penge un correu electrònic que m'han fet arribar sobre l'adaptació anglesa necessària per als "grandes eventos" bilingües anglès-castellà que tindran lloc a les comarques valencianes en els propers mesos. Un manual molt "útil" per poder tirar mà al refranyer i costumari valencià amb els nous i intermitents habitants de la ciutat.

 

Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga
.

As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sequia.

Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!
La figa de ta mare!

That one who is not, does not find himself.
Qui no esta, no s´encontra.

Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!

The Mother who goes!
La mare que va!

And the father who comes back!
I el pare que ve!

Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair…
Tira més un pel de figa…

Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.

What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!

And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara que fem del caldo?

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!

I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!

Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?

Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!

The count of your aunt
La figa ta tia

I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!

The mother who has give birth!
La mare que t'a parit!

Go to do the wank!
Ves te'n a fer la ma!

Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.

The thing has testicles!
Te collons la cosa!
 

 
Best regards !  
  Au!

[@more@]



1 comentari

de pors i renúncies I (de l’avortament i la violència masclista)

 

 
Aquest matí he anat al Jutjat de Guàrdia de València. Hi he anat per presentar juntament amb d'altres companyes i companyes d'Esquerra i les JERPV i amb el candidat d'Esquerra al Congrés, Joan Barres, un centenar d'autoinculpacions per avortament davant la justicia. És cert que no és una acció nova ni massa cridanera, però sí una mostra clara de la necessitat que d'una vegada per totes les dones tinguem dret a decidir sobre el nostre cos i es garantesca l'avortament lliure durant les primeres 14 setmanes d'embaràs.
 
Una vegada més les pors i renúncies del PSOE han acabat per afectar els drets civils i individuals de les dones dels Països Catalans. Té més "delicte" encara, quan el seu programa a les eleccions del 2004 sí que citava una llei de terminis, i quan tot plegat ha acabat amb una cacera de bruixes contra les dones i les clíniques en el que hauria de ser una activitat costejada per la sanitat pública que garantitzara les condicions necessàries per a professionals i dones.
 
A les portes dels jutjats de la Ciutat de la Justícia de València hi havia cartells signats per sindicats on s'indicava que durant dos dies els jutjats especials que atenen a les denúncies per violència masclista es declaraven en vaga per les pèssimes condicions en què han de desenvolupar la seua tasca. Una vegada més fa molta ràbia tenir raó quan vam reclamar millors dotacions pressupostàries amb una moció al Congrés dels Diputats en detectar-ne les deficiències. 
 
No s'hi val a desplegar tot un aparell legislatiu a base de fotos i titulars i grans fotos amb entitats de dones (socialistes) a la porta del Congrés apuntant-se la feina de la resta de grups, sí a l'hora de la veritat el nostre programa electoral a les properes eleccions ha de portar per obligació la proposta d'augmentar el nombre de jutjats especialitzats en violència de gènere i la seua dotació perquè superen en molts casos la ràtio de feina acumulada, per la poca voluntat del PSOE de dotar del contingut i del finançament necessari allò que aprova. 

[@more@]

Comentaris tancats a de pors i renúncies I (de l’avortament i la violència masclista)

petits canvis i grans notícies

 

 
 
En un primer moment, m'he vist tentada de titular aquest post "es busca candidat d'Esquerra atrapat a l'Euromed", però el post publicat pel Joan Ridao al seu bloc em tranquil.litza i em confirma que ha sobreviscut al caos ferroviari, i que seguirà en la tasca durant els pocs o molts dies de campanya que queden. Ja se sap com les gasta la Ministra i que en la seua fatxenderia quotidiana no contempla acabar amb l'asfíxia premeditada a què ens sotmet als ciutadans dels Països Catalans. No és casual, una nació al s. XXI requereix d'autoreferències entre els seus membres, i que millor per evitar-ho, que negar-los uns mitjans de comunicació nacionals i unes comunicacions com toca?
 
És cert que avui a Sueca feia un dia grissot, d'aquells que ni plou ni deixa de ploure, amb una humitat que arriba a la molla de l'ós. A molts kilòmetres d'allà, mentre un bon grapat de gent d'Esquerra i les JERC acabàvem amb un parell de paelles a dins d'un sequer, a Kosovo naixia un nou estat. Tant fàcil com una declaració del parlament de Kosovo, i tant complicat com anys i anys de batallar sense descans per aconseguir-ho amb la màxima contundència possible, una majoria social al favor d'un nou estat. Bon dia Kosovo!
 
A mitja vesprada, i de tornada a València, m'assabentava de la mort del Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Joan Brusca de només 50 anys, al congrés de la Unió de Pagesos mateix. Un mal gest d'un cor lliutador que li ha acabat per prendre la vida. El tràfec d'aquests dies m'ha fet tirar mà del twitter (gran potenciador de la capacitat de síntesi) i també em quedava pendent de desitjar una ràpida recuperació al candidat de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida. Malgrat la disparitat de criteri polític, hi ha coses que estan molt per damunt. 
 
Al final de la vesprada encara em quedava un repte pendent. Ja fa moltes setmanes que m'havien advertit que l'arquitectura del bloc donava problemes a l'hora de visualitzar-lo correctament. Vull agrair al Francesc Gelabert, que desbordara les meues aptituds informàtiques sobre llenguatge HTML basades en "l'intro-intro, escape-escape" i s'encarregara personalment de la reforma d'aquest bloc. Una nova etapa d'aquest petit espai. Ara el repte serà continuar dotant-lo de contingut any i mig després.
 

[@more@]

Comentaris tancats a petits canvis i grans notícies

On tour, o el plaer de trepitjar territori

 
 

 
 
Aquests dies comencem a anar de bòlit planificant els actes de campanya. Queden un mes menys un dia per a les eleccions generals i cal anar al màxim de llocs possibles. Per nosaltres no és res més que intensificar allò que ja fem durant tot l'any, de tots els anys on no hi ha eleccions. Anar poble a poble, comarca a comarca no pot dependre d'un calendari.
 
És especialment necessari en el projecte independentista que només podrà complir els seus objectius abastant la majoria absoluta. L'sprint d'aquests dies no només ha de servir que tenir 7 o 8 diputats ja que tot això es cojuntural, sinó per seguir teixint la xarxa per assolir la majoria social que ens porte a la independència. Potser és aquest punt allò que ens fa diferents més enllà dels programes polítics, ja que el nostre objectiu principal no s'acaba en unes eleccions o altre o estar a un govern o altre (tret de que ja estic parlant d'un estat independent òbviament), sinó que anirà a parar a la lliure expressió dels ciutadans dels Països Catalans en relació a la creació d'un Estat Propi.
 
Ahir després del míting que vam fer a València, una companya em comentava que havia vist molta gent nova. És precissament aquesta la "gràcia" de la feina feta, anar incorporant persones desacomplexades i valentes a un projecte que no pregunta d'on véns sinó si vols afegir-te a un camí comú cap a la independència i el benestar.
 
Aquest proper mes, serà de molts kilòmetres amunt i avall, però serà sobretot el moment de trobar-nos amb molta gent, i de conèixer la realitat de cada racó del nostre país. A alguns d'ells probablement no es veiem mai més, però de ben segur altres esdevindran companys de viatge d'ací fins al referèndum. Siga com siga, és moment de "trepitjar territori", l'esport que considere el més atractiu de la pràctica política.
 
ps: Avís: ritme alt de campanya. Desficiosos adreceu-vos al Twitter 
 
 

[@more@]

1 comentari

Bloc de campanya (I): comencem fort; l’evolució imparable

 

 
Avui, el dia següent que el butlletí oficial de l'Estat (espanyol) publicara les candidatures que concorreran a les eleccions generals és un bon dia per iniciar un bloc de campanya. Esquerra com és evident concorrerà a les eleccions al Congrés i al Senat  a les 8 circumscripcions dels Països Catalans, tot i que a les illes ho farà dintre d'Unitat per la Illes.
 
Ja fa dies que anem de bòlit, l'arribada del llibre "el més calent al front de Madrid" ha fet que ja hagem arribat a pobles i comarques amb el relat de 4 anys de feina al congrés per una nació completa i més justa. Ara arriba el torn de la presentació de la candidatura d'Esquerra del País Valencià de la qual tinc la sort de formar-hi part, amb la voluntat de seguir avançant en la consolidació de l'independentisme al País Valencià. Serà demà mateix a les 7 de la vesprada al Palau de l'Exposició de València.
 
Abans però, a Sueca nova presentació de "el més calent" amb la participació d'Agustí Cerdà, president d'Esquerra-País Valencià i Vicent Amanç Viel, regidor d'Esquerra a l'Ajuntament de Sueca.
 
 

[@more@]

2s comentaris

manual de supervivència a la xarxa

 

 

 

Bloc: també anomenat bitàcola. Encara ara no hi ha consens sobre si el nom correcte en català és bloc o blog. Els blocs permeten l'us d'imatges, videos, arxius de so, o molts altres complements. Els blocs en català disposen de diversos servidors i agregadors de bloc creant xarxes d'usuaris com la Xarxa de blocs Sobiranistes, Poliblocs (dedicat a blocs polítics en català), o xarxes territorials. Una altra de les discussions entre els blocaires són l'ús de codis ètics o la necessitat de donar al possibilitat de comentar els posts (articles) per facilitar la interacció entre autor i lectors. Entre els proveidors de blocs en català està bloc.cat , blogger o wordpress que ja han adaptat la seua interfície al català

 

Fotolog: semblant a un bloc, però té per element principal una fotografia. D'opcions més limitades que un blog, només permet comentaris entre usuaris de la xarxa fotolog.

 

Facebook: xarxa de relacions socials a internet. Permet iniciar causes i reivindicacions molt diverses a la xarxa. Ara està en marxa la reivindicació per tenir una network catalana diferent a l'esapnyola. De moment només està en anglès però en els propers mesos es possible que tinguem ja una versió en català ja que les traduccions de estaran segons han declarat fonts de Facebook en mans de les comunitats de subscriptors.
 
 
Twitter: servei de microblog. No permet imatges i les actualitzacions no poden superar els 160 caràcters. Com a avantatge es pot actualitzar des d'un mòbil o una pda des d'on vulgues. Es creen xarxes de Followers (amics) que reben les actualitzacions de les persones a què segueixen. Inclou un servei de missatgeria directa entre els teus "followers"

Flickr: servei d'àlbums de fotos online. Permet crear previsualitzacions diverses per publicar-les a webs o blogs. Admet comentaris.

 
 
Agregadors de continguts: permet acumular els enllaços i centralitzar blocs i serveis de webs i notícies en una sola pàgina web. Fa servir els canals RSS o ATOM per tal d'avisar de les actualitzacions de les webs sindicades. El més extés és bloglines. 

 

Altres eines per a blocs o webs

feevy: permet de publicar al teu bloc extractes d'altres blocs que vincules. Et permet tenir la teua pròpia columna d'opinadors al teu bloc. Pots triar el nombre d'opinions que es publiquen a l'hora indistintament del nombre d'opinadors en funció de la llargària del bloc i les finestretes s'aniran actualitzant en funció de la ultima actualització dels bloc vinculats. Usa un canal RSS de cada bloc

Deezer: reproductor d'mp3 lliure. Pots afegir les cançons que vulgues tant si ja estan a la web com si no, ja que permet pujar arxius, pots crear llistes de reproducció i publicar-les al bloc

Snap: crea previsualitzacions de les web que cites amb enllaços. Mostra una imatge de la web i en el cas dels blocs pots visualitzar tant una imatge de la web com els ultims pots en RSS i permet la sindicació. En el cas de videos del youtube, permet la visualització en la pròpia finestreta de l'snap (que es pot fer més gran del que ix per defecte) i no cal carregar el video del youtube. 

 

Vodpod: Permet fer una columna amb els vídeos que tu vulgues al teu web o bloc. Per afegir-los té un motor de cerca amb els principals servidors de video online, youtube, google videos etc. Permet pujar també els teus propis videos.

 

[@more@]

1 comentari

Dos homes i un destí ?

 

 

Si per casualitat algú llegeix el twitter que acabe d'iniciar, haurà comprovat que efectivament aquest no és un post amb un petit diccionari dels nous formats de comunicació a internet. Hauré de demanar disculpes per les expectatives no resoltes (queda pendent per al proper post evidentment),però he trobat una foto que m'ha fet canviar els plans sobtadament.
 
Camps i Garcia-Gasco, Garcia-Gasco i Camps, dos homes i un sol destí?. En les darreres setmanes els bisbes i arquebisbes com la resta de partits polítics (o altaveus de partits polítics) han iniciat la campanya electoral, clamant al cel (mai millor dit) contra els qui "negocien" amb terroristes o defensen els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos amb la reivindicació d'un avortament lliure i gratuit.
 
Té certa gràcia, quan ells mateixos van fer costat a les negociacions entre el govern d'Aznar i ETA, que ara utilitzen les creences de la societat per a fer la "mitinada de diumenge" en favor d'una força política concreta (diuen que no, però és que la resta de candidatures són sospitoses d'haver caigut en un pecat com a mínim de la encíclica).
 
I encara és més gloriós exigir el dret a la vida en contra de l'avortament quan blasmen de l'us de preservatius que podrien evitar milions de morts per la sida arreu del món. I davant tot això "besamans" i a genollons trobem la candidatura en ple del Partit Popular disposada a competir amb "monseñor" a demostrar un major ultraespanyolisme retrògrad. Doncs ara per ara no sé qui guanya. Coses de tenir la mateixa meta, uns recuperar el govern i els altres no perdre la cordura…dic el concordat.
 
 

[@more@]

1 comentari

personetes 2.0

   

 

 

Ja fa alguns anys que internet és un element clau en les nostres vides. De l'inicial enciclopèdia a l'abast de tothom que teniem com a concepte d'internet hem passat a construir xarxes immenses de comunicació social a través de la xarxa. Fa pocs anys per ser algú ja era condició sinéquanon pràcticament ixir a google, encara que fóra perquè havies signat qualsevol campanya.

Avui dia, qui més qui menys té un bloc, un canal de youtube, un compte de missatgeria instantània, participa en forums de discussió o en agregadors de blocs, festeja amb el fotolog o el flickr, està emmerdat en un grapat de causes al facebook o fa la competència (empresarial) des del myspace i està començant a posar les potes al twitter. Eres d'aquests ? Benvingut al club.

Si cap de les paraules anteriors t'és aliena ja eres una personeta 2.0. En un moment en què els mitjans de comunicació pateixen un replantejament (en especial la premsa escrita per la seua davallada en les vendes i els índex de lectura), hom ha aprofitat per colar-se per les escletxes dels mitjans convencionals per començar a escriure la història de cada dia, amb tantes opinions com usuaris hi ha, en paral.lel. Una nova història, inabastable per la seua magnitud que no s'entén sense el relat convencional, però també passa al contrari?

Els mitjans convencionals, i ara que estem immersos en la precampanya tampoc els partits, no són aliens a tot aquests procés i incorporen moltes de les plataformes citades per augmentar les seues potencialitats a internet. Senyal que la nova manera de viure, comprendre, treballar per la societat i fer-ne un relat no s'entén sense el parer de les "personetes o ciutadans 2.0".

Ens veiem a la xarxa!
 

ps: avui inicie la meua singladura al twitter. Em trobareu ací.

 

[@more@]

1 comentari